Observar i
observar-se (tant a un mateix com als altres), sempre ha sigut molt important
per a un escriptor. Però no tot allò que s’observa, es veu o es capta és tan
fàcilment verbalitzable com semblaria en un primer moment, i molt menys
immediatament.
Hi ha històries,
temes, pulsions, que triguen anys a madurar dins el cap (o el cor) d’algú abans
de poder ser escrites. És per això que l’escriptura necessita temps: temps per
florir i madurar, temps per cultivar l’expressió, temps per abastir-se de
valor. I així poder dir, finalment, tot el què es vol dir.
Observar i
observar-se sí, però no només. És un llarg camí. I observar-se i ser conscient
d’un mateix acostuma a ser més difícil que observar (i criticar) als altres...
* * *
Flaubert diu: “observar bé abans de treure conclusions precipitades”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada