Si us digués que de
vegades escric en estat “mediumnític”, és a dir, al dictat d’una força aliena,
us ho creuríeu? No? Doncs no us ho dic. Però això de la inspiració que encén la
bombeta de les idees és punyetero... i no es controla tant com es voldria...
Més que res, si
us digués això que escric en estat de mèdium, en “mode mèdium”, que en diríem
ara, us ho diria per defugir qualsevol responsabilitat (en el cas que hagi dit
alguna bestiesa en algun post passat). Però això no és gaire seriós... És a
dir, si la pífio, és culpa meva... i si l’encerto, doncs és la força aquesta...
(...?) Si pretengués que és al revés tindria una mica de barra... Ara, potser
per barra potser tampoc quedaré... Per encolomar la responsabilitat de les
pròpies coses al “mode mèdium” s’ha de tenir realment molta barra! Doncs jo la
tinc.
Ara, no us penseu
pas! Sort en tinc, del “mode mèdium” perquè en passi alguna idea per la
barretina, de tant en tant... O no? Què voldria, quedar-me tot el mèrit i
defugir tota la responsabilitat? Més barra que això no es pot pas tenir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada