Les dues novel·les
bones de Wilkie Collins són La dama de blanc i La pedra lunar.
(La primera la vaig llegir fa temps, la segona he acabat de llegir-la ara).
Però aquest autor
fou un escriptor prolífic que va escriure moltes altres novel·les, la majoria
de les quals estan traduïdes al castellà –i fins i tot alguna al català.
Aquestes novel·les estan situades a l’època en què va viure el seu autor,
l’època victoriana (l’Anglaterra del s XIX), cosa que té molt èxit entre una
mena determinada de lectors. El mite de l’Anglaterra victoriana! Personalment,
no us les aconsello; una vegada vaig intentar llegir-ne una, que ara mateix no
recordo gaire, i allò em va sembla literàriament molt poc consistent.
O sigui que les
altres novel·les de Wilkie Collins que no siguin La dama de blanc o La
pedra lunar, llegiu-les, si voleu, però sota la vostra responsabilitat; jo
només us aconsello aquestes. I, si es vol qualitat literària, un cop llegides
aquestes, potser seria qüestió de passar-se a Dickens, un escriptor que jo
encara no he llegit tant com voldria. Però això ja és una altra història.
1 comentari:
i amb això de "la dama de blanc" no vull pas dir res del madrid d'ahir, el post ha estat casualitat!
Publica un comentari a l'entrada