Avui em mirava les
llibretes en les que tinc escrits, a mà, el que en el blog jo anomeno els
“papers dels 2004”.
He pensat en quan
vaig anar a la papereria a comprar-les. En volia deu i me’n vaig endur deu: deu
llibretes de paper blanc arrebossant de ganes de ser omplertes.
El botiguer gairebé
no me les va voler vendre, semblava enfadat, semblava com si es pensés que jo
mai les faria servir, i semblava que li semblava un malbaratament que me les
endugués, un engany. I tantes!
Són les llibretes
amb les escubertes més lletges que hagi vist mai a la vida en una llibreta, són
més lletges i passades de moda que les tripes d’un cotxe vell, però el paper és
de molt bona qualitat, i s’ha conservat amb el què hi ha escrit fins ara.
Sempre que me les
miro, lletges, però plenes de línies com una sitja plena de gra, penso en
aquell dia en què les vaig anar a comprar i el botiguer aquell va menysprear la
meva capacitat per omplir-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada