Més que éssers
pensants, som éssers desitjants... (I ja sé que això no s’ha dit mai).
El què ens mou és
el voler, el desig d’allò que volem i no tenim. (I això prou que ho saben els
creatius publicitaris!).
Ara, de vegades
n’hi ha per repensar-s’ho... De debò que ho volem? Tenir-ho ens arreglarà
alguna cosa?
Potser valdria més
deixar-ho córrer; s’ha de saber renunciar. Si això ja passa amb les coses que
volem, imaginat amb les coses que en el fons no les volem ni regalades. (Passa
molt amb les propagandes, s’ha de saber destriar).
En fi, cabòries
meves, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada