dilluns, 24 d’agost del 2015

La correcció, la civilització i l’escriptura

Voldria afegir unes paraules sobre el políticament correcte.

Només voldria dir que seria una cosa que estaria bé si fos veritat, si les persones –sobretot qui dirigeix el món- que ho fan servir s’ho creguessin de debò.

Però en el fons no és així: es tracta només d’una forma refinada d’hipocresia. Es diu una cosa, però a l’hora de dirigir el món es pensa i es fa una altra cosa, que no té res a veure amb el políticament correcte, precisament.

Ara, és evident que la hipocresia, ser amable quan en el fons no es voldria ser amable, ser educat quan es dirien pestes, és una manera de ser civilitzat, i que el món avança perquè ens tornem civilitzats. I, qui sap, potser amb el temps allò que ara només és hipocresia del poder per quedar bé en els medis de comunicació amb les masses benpensats, les persones acabaran per creure-s’ho de debò, i el món avançarà de veritat, i no només en imatge.

Ja dic, jo no estic gaire d’acord amb ser hipòcrita, però reconec que la hipocresia és una manera de quedar bé i ser civilitzat (i tenir les coses en pau), i que de vegades dir segons quines veritats és un sistema d’agressió, encara que sigui només verbal o psíquica, i que la diplomàcia és un art que vol molt refinament.

Potser el políticament correcte no acaba de ser tot lo veritat que hauria de ser, però jo crec que potser ajuda a llimar asprors, ajuda una mica a civilitzar el món. I al final potser el món fins i tot es creurà aquestes idees i avançarem una mica. Al món hi ha encara massa masclisme, massa racisme, massa homofòbia, com per no valorar la bona educació i el ser amable.

* * *

Ara, la literatura no hauria de ser políticament correcta fins que el món no ho sigui de debò. Amb la literatura no es tracta de dirigir el món ni de quedar bé amb ningú, no és diplomàcia. En literatura es tracta d’explicar com són les nostres coses, d’explicar com les veiem cadascú de nosaltres, d’explicar la nostra veritat. I això pot ser que moltes vegades no sigui tot el políticament correcte que hauria de ser.