Buenu, després de tants posts, sento que aquesta taronja ja està prou
espremuda.
Potser algú es
pregunti per què n’he parlat tant, i si ha estat una cosa premeditada.
No ha estat una
cosa premeditada.
Per què n’he parlat
tant, doncs?
* * *
Segurament podríeu
respondre-ho més bé vosaltres que jo, això.
Tranquils, no us
demano pas que em parleu a mi mateixa de mi mateixa. Parlar d’un mateix és gran
esport, i no cal gens ni mica d’ajuda per practicar-lo.
* * *
No sé perquè n’he
parlat tant, simplement ha sortir així.
Però m’ha agradat;
m’he agradat a mi mateixa parlant-ne tant...
* * *
Demà hauré
d’aixecar un altre dia, hauré de fer rodolar altres històries, i vindran altes
posts que parlaran d’altres coses... El vent dels bits escamparà
l’escriptura...
Però, no es pot
escriure res, ni arribar enlloc en l’escriptura, si no és amb el què han escrit
escriptors com aquest dins el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada