Ja fa uns dies que
vaig acompanyar a Stendhal per l’explicació molt imaginativa que fa d’un viatge
que va fer per Itàlia. El llibre es titula Roma, Nápoles y Florencia (és
en castellà), i es tracta d’un viatge que ell va fer i va posar per escrit amb
molta inventiva ara farà uns dos-cents anys, més o menys.
A per tot, el
llibre trasllueix l’admiració per les persones d’aquest país, i, sobretot, per
com actuen aquestes persones en l’amor, el passionals que són, principalment
les dones.
Fa la impressió que
Stendhal es pensa que el que és estimar (el què vol dir de debò aquest verb),
només ho saben a Itàlia. A Itàlia, on estimar és agafar-se les coses del cor
amb aquest tremendisme que ell gaudeix tant explicant-nos! Ell es pensa que
això sí que és realment estimar..., i jo no goso contradir-lo... N’està tan
convençut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada