«Donald E. Westlake fou conegut per la gran ingenuïtat de les seves
trames i l’audàcia de les seves estratagemes narratives. La seva escriptura i
diàlegs són vius. Els seus personatges principals són plenament rodons,
creïbles i llestos. »
Això ho diu la viquipèdia en anglès. (Traducció personal meva).
Ara miraré d’explicar-ho amb les meves pròpies paraules:
Amb qui o amb què
estava compromès Westlake, us preguntareu? D’ell n’he llegit només cinc novel·les,
i no és pas el prototipus d’escriptor compromès al què estem acostumats. Amb
qui o amb què estava compromès?
Un escriptor de
novel·la negra (“hard-boiled”: dura i en ebullició), reconvertit en escriptor
de novel·la satírica (divertidíssima, i amb un gran sentit de l’humor i de la
ironia, a més).
Les seves trames
desenvolupen la lluita de l’individu insignificant contra el poder corrupte,
sigui aquest mafiós, governamental o dels rics.
Donald E. Westlake
estava compromès amb la veritat; la veritat de les persones normals, de tots
aquells qui no tenim poder i no suquem del gran pastís de la corrupció. I
encara que una persona normal mai sortiria ben parada de les situacions a què
es veuen abocats els protagonistes de les seves novel·les, -al contrari del que
passa en aquestes ficcions, en què el personatge generalment se’n sol sortir-,
aquestes aconsegueixen transmetre una sensació d’autenticitat realment
admirable. Saps que allò no pot passar d’aquella manera, però t’ho creus, i a
més ja t’ha arrencat uns quants somriures pel camí.
Són novel·les de
gènere que fan de molt bon llegir. No sé si seria precisament la mena de
novel·lista que sortiria gaire amunt del cànon, però jo sempre l’he trobat
genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada