He llegit La
princesa de Clèves, de Madame de la Fayette, i aquesta sí que és una
novel·la en la què hi ha el perill de deixar escapar unes filtracions que ens
espatllin la història... (Com que el principal tema de discussió sobre aquest
llibre és parlar del perquè del final, si no l’explico – i no l’explicaré-, les
coses que se’n poden dir queden molt limitades).
L’argument: una
dama de la cort del rei de França del s. XVII es veu temptada a ser infidel al
seu marit (ella el respecta molt però no n’està enamorada) amb un altre home de
cort molt atractiu. La novel·la és això, els pensaments i elucubracions de la
dama respecte a quin ha de ser el seu comportament.
El final és genial,
però no l’explicaré.
* * *
M’agradaria fer un
apunt sobre la societat en la que està inserida aquest novel·la, la cort del
rei de França al s. XVII, que es veu molt i molt ben reflectida al llibre. Es
veu perfectament com tota aquesta colla d’aristòcrates privilegiats viuen a la
cort i no treballen ni tenen altra feina que les intrigues cortesanes, els
enamoraments i la xafarderia. Malgrat el què en principi pugui semblar en un
ambient tan opulent, no devia ser un ambient fàcil en el què trobar el propi
lloc al món, i a mi aquesta mena de vida, tan social i tan marcada per les
aparences, em provoca una mica d’angoixa, sincerament. Caure en desgracia o
deixar de tenir amics en un lloc de relacions tan superficials i interessades
devia ser terrible. (I dic això encara que no té res a veure amb el què passa
al llibre. És simplement un comentari meu.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada