divendres, 24 d’octubre del 2014

Idolatria

M’adono que moltes persones peregrinen plenes d’admiració a les ciutats austríaques on va compondre Mozart, o a l’Anglaterra rural de Jane Austen i les germanes Brontë, o a la casa de Josep Pla en un poblet de la costa. Hi peregrinen, suposo, amb l’esperança de “trobar-hi alguna cosa” d’aquest artistes.

Sense trobar-ho malament, i ara! (El fetitxisme cultural que hi ha en aquest viatges admiratius és perfectament lícit),

personalment, crec que el geni i el que pugui quedar d’aquests grans artistes no s’ha de buscar ni en les cases on van viure ni en les seves biografies ni potser en les fotografies o retrats que n’hagin pogut quedar. Un artista s’ha de buscar sempre en la seva obra. Tot lo demés són excuses per anar amunt i avall o per xafardejar una mica (oh! A casa seva també hi ha taules i cadires!); o ficar el nas en debilitats que ens fan aquestes persones excepcionals més properes, però res més. De vegades admirem més a un artista que no pas llegim la seva obra o escoltem la seva música...


“Aquella cosa que en queda” s’ha de buscar en la seva obra. Lo altre és només turisme, entreteniment.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em faria cosa que la gent peregrini a casa meva :S Millor si peregrinen cap al meu bloc, i més en dies de celebració com avui ;)

Clarissa ha dit...

Felicitats!