Tornant a això de
si dic o no dic evidències al blog, una cosa que sense que jo me n’adoni pot
influir en el què explico podria ser que tinc poques persones amb les que
parlar de viva veu a la vida real, les podria comptar amb els dits d’una mà. I
les persones amb les que puc parlar de llibres habitualment, no les puc ni
comptar... són incomptables... perquè no n’hi ha cap. (Alguna conversa
superficial en alguna llibreria i para de comptar).
Per això la oportunitat
que se’m transmet de publicar al blog tot allò que penso, també sobre llibres,
encara que siguin només evidències i no interessi a ningú, es rebuda per les
meves fràgils fibres mentals com manà del cel. Potser sí, com va dir algú, (algú que treballava en un diari!), tot
allò que es publica als blogs sobre llibres hauria de quedar difuminat en una
conversa de bar, però jo, que no vaig a bars, i menys encara a aquests bars on
pel que es veu es tenen llargues i profundes converses sobre llibres (?),
agraeixo la oportunitat d’expressar-me en aquest bar virtual que són els blogs
i on sí que s’hi parla de debò de llibres. D’aquí a farcir-ho tot d’evidències
i llocs comuns sense importància, com si fossis al bar, hi ha un pas, però com
a mínim et desfogues. Escriure, al cap i a la fi, és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada