Costums virtuals

I, us preguntareu, per què no he buscat la pàgina del bar amb els gin-tònics virtuals i hi he posat un enllaç?

Doncs, primer, perquè a mi els gin-tònics plim, ja siguin reals o virtuals. Només  m’interessen com a tòpic literari amb més o menys gràcia. 

Segon, perquè no m’agrada gaire l’hipertext, trobo que el clic clic, ara cap aquí, ara cap allà, distreu de la concentració que cal per capir el text, el paràgraf, el què estem llegint.

I, tercer, perquè tinc el cercador molt ben ensinistrat perquè em trobi sempre a la primera les coses literàries que busco, i coses de quadres i música, i no m’agrada emprendre recerques d’altres temes que puguin fer aquesta primera i principal recerca més difuminada i que el cercador es pensi que ves a saber què busco que no siguin coses de llibres; si li poso que busco gin-tònics virtuals aneu a saber amb què em sortirà la propera vegada que busqui un poema concret.

És una bestiesa això? Probablement. En tot cas, faig el que puc per captar el món digital i totes les implicacions que té proveir d’informació a un cercador sobre coses teves mentre et penses que ets tu el que cerques la informació.