Tornant al llibre
sobre la depressió, una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció és que tots
els casos clínics de pacients se solucionen o milloren... Tots menys un, en què
la pacient es deixada per impossible: és la filla d’uns que tenen títol
nobiliari, i que vol un marit de la seva categoria social. (Sense ser ni jove,
ni guapa, ni pel que es veu gaire intel·ligent; haver llegit moltes revistes
del cor és tot el seu bagatge).
Em sembla
curiosíssim que aquest sigui l’únic cas que no se soluciona, i que sigui posat
com a exemple de “vida depressiva”. Altres casos que afecten a persones més
humils i sense tantes pretensions en el món de les aparences, que també
semblaven difícils, s’acaben solucionat més o menys bé, en canvi aquest no. Em
sembla molt curiós i significatiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada