Espero que s’hagi
entès que no és pas a en Guardiola a qui critico en el post anterior... El que
passa és que les seves paraules em venen que ni pintades. No diré a qui em
refereixo, però el seu desemmascarament ha estat com punxar una roda. Ho trobo
tristíssim.
Pel que fa al meu
compromís, només és amb la lectura i l’escriptura, no pas amb res polític, ni d'un bàndol ni de l'altre. La
pàtria d’un escriptor és la seva biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada