«Sona la sirena de
les fàbriques, les oficines, els comerços. Tots corren, de dret a casa, per
carregar les maletes i sortir pitant. Que les vacances són quatre dies i dos es
perden pel trajecte. S’ha d’arribar quan més aviat millor, gaudir sense parar,
divertir-se a gavadals, i sobretot moure’s, moure’s molt, moure’s sense
aturador. Deixa la corbata, deixa els talons; carrega les motxilles i les
sabatilles, ràpid; el vestit de neopré, la clau de l’apartament o la bicicleta,
vinga; el banyador, per si de cas, o la guia de Praga i els bitllets. Arribar,
arribar, arribar és la consigna. Per recórrer capitals europees o rutes de
senderisme, per escalar el pic més alt o submergir-se en fangs antiestrès.
(...) Fer, fer, fer, això és viure, pel que sembla; i llavors explicar-ho si
cal, perquè avui en dia no ets ningú si no has vist l’Iguaçú, i és un fracassat
el que no fa una escapada, encara que sigui a l’infern. A la claqueta de
“llums, càmera, acció” comença la nostra ficció desesperada. Fugim.»
(text trobat a internet)
«Viatja tant com puguis,
perquè viatjar limita els horitzons: fa descobrir que els éssers humans són
iguals a tot arreu. »
Christopher
Hitchens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada