Transcendir la transcendència

M’adono que l’altre dia vaig fer servir la paraula “transcendència”. En la nostra època de mòbils i superficialitat, potser un post d’un blog no sigui el context més adequat per fer servir aquesta paraula...

Això m’havia preocupat molt, com inserir paraules “elevades” en un text planer escrit a i per a la nostra època... Pot semblar una bestiesa, però moltes vegades aquestes paraules elevades doten al text d’una pompositat que l’afeixuga, i ja es veu que la cosa no flueix. Com crear un context per inserir paraules elevades de manera natural... aquest havia estat un dels reptes, des de sempre...

Pel que fa al concepte de transcendència en sí, sé que avui en dia, època de desafecció laica, s’associa la transcendència a l’avorriment. Jo mateixa no em referia a res religiós (uix), sinó a quelcom només a l’abast de la millor poesia... Però fer servir la paraula “transcendència” en un post d’un blog qualsevol, quan els blogs són una cosa de consum ràpid, on la gent s’acosta per l’aspecte lúdic, per distreure’s entre albarà i albarà, em continua semblant potser desproporcionat. Seria necessari un altre context, potser, un context de més profunditat i silenci, on una paraula així pogués commoure de debò.

Continuaré llegint molt sobre el tema.