Ludopatia, bibliopatia

Una vegada vaig llegir en una novel·la el cas d’un taxista afeccionat a les apostes als cavalls a qui s’havia diagnosticat una ludopatia. No podia continuar jugant, i ell mateix va trobar la solució: apuntar-se en un quadern totes les apostes que hagués fet si li ho haguessin permès, quant hagués guanyat i quant hagués perdut, tot igual com si apostés de debò, però sense apostar.

Pels resultats que reflectia la llibreta s’alegrava de tot cor de no estar apostant de debò, però ell mai no renunciaria al seu nas pels cavalls, a l’atzar, ni es retiraria del món de les apostes. Jugar d’aquella manera era com beure cafè amb llet i sucre, sense cafè, ni llet, ni sucre; però ja veia que no tenia altre remei.

A mi em passa amb els llibres una mica el que li passava a aquest taxista amb les curses de cavalls. Tinc “la cobdícia dels llibres”, i me’n compraria moltíssims, molts més dels que sóc físicament capaç de llegir-me, només per col·leccionar.

Per això tinc una llista de tots els llibres que em compraria si pogués, il·limitada, paradisíaca. I, encara que a la realitat pugui comprar-ne pocs, a la llista els apunto (“els capturo”) com si me’ls pogués permetre tots...

Fer una llista dels llibres que em compraria si em pogués permetre tots els llibres del món m’ha ajudat molt a no comprar-me llibres a la babalà. Ara sé que per cada llibre que em compro estic renunciant a una pila, i això fa de cada nou llibre que afegeixo al sarró un bé molt preuat.

Sí senyor, les llistes serveixen, i tant que serveixen!