Es veu que un famós banquer va dir en una
entrevista que ell no llegeix res que no siguin els papers del seu banc. No
llegeix llibres. Aquesta noticia em va fer gràcia perquè des de la propaganda
oficial dels mitjans de comunicació, encara que a l’hora de la veritat no es
fomenti la lectura, i que aquesta resti equiparada a l’avorriment, sempre, per
ser políticament correctes, parlen molt bé dels llibres i la lectura i es dóna
per fet que les persones importants llegeixen, per això són importants. Vull
dir: és pot entendre que la princesa del cuento no llegeixi, però, un famós
banquer... doncs normalment es dóna per fet que llegeix. Els polítics sempre
diuen que llegeixen això o allò, i encara que ja se sap quina és la seva noció
de la veritat, que estiguin capacitats per llegir llibres i que en llegeixin és
el que se n’espera. Com també, em sembla, s’espera d’un famós banquer, que
hauria de donar exemple als simples mortals que realment dubten que llegir
serveixi per alguna cosa... Bé, doncs ja ho sabeu: llegir llibres no serveix
per res a l’hora de dirigir un dels bancs més importants del país... Ara, tal i
com està el panorama bancari, i veient com han actuat i actuen els banquers en
aquesta crisi, això, en comptes de ser un punt en contra de la lectura, potser
és el seu més gran argument a favor...
diumenge, 15 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada