De vegades, en un escrit, aquell qui escriu es
pensa que està dient una cosa, però aquell qui llegeix, no és ja que en
llegeixi una altra, sinó que llegint el mateix n’entén una altra.
Això pot provocar malentesos considerables...
Al meu entendre, l’escriptura és bona quan
passa això, quan d’un mateix escrit se’n poden fer diferents lectures, a partir
de les mateixes paraules escrites... -Una de les quals sempre explica a aquell
qui escriu i la seva més íntima veritat.- Però se’n poden fer altres
interpretacions, segons el paradigma on es trobi aquell qui llegeix i el grau
de coneixement que tingui d’aquell qui escriu... o de l’ésser humà en
general... -De vegades la interpretació que es fa diu més d’aquell qui la fa
que no pas d’aquell qui ha escrit...- Són possibles tantes interpretacions, o
lectures, com persones ho llegeixin...
Com a aquella qui escriu, això em fa una mica
de por... No ja de mostrar-me, sinó que algun lector a l’altra punta de món em
pugui conèixer més bé del que em conèixen a casa, del que em conec jo
mateixa... només havent-me llegit...
Arriscar-se a que et conegui qui no et veu,
qui només et llegeix, és el preu de l’escriptura...
De vegades em pregunto si m’ho he pensat bé,
si és això el que vull... Si arriscar-se val la pena... Ja no dic
pecuniàriament, sinó com a filosofia de vida... Un escriptor ha de ser
sincer... Tots tenim coses de les que no ens agrada parlar... I pensant-nos que expliquem altres històries
diem coses de nosaltres als nostres bons lectors de les que ni tan sols som
conscients...
No ho sé pas, no m’ho havia plantejat mai de
debò, no sé pas si és això el que vull quan escric... que a través de la
transparència del paràgraf se’m conegui... i donar la possibilitat que cada nou
lector em vegi a la seva manera...
No ho sé pas... no hi he pensat pas gaire
seriosament, en això... Sempre, només, he escrit i prou, sense pensar més
enllà, sense càlculs. -Que, a més, si els hagués fet segur que estarien
equivocats.- No s’ha, no es pot, calcular l’efecte que fa el que s’escriu... en
els altres, en una mateixa... L’escriptura calculada, com una manta massa
curta, si volem que ens tapi el cap, ens deixa al descobert els peus...
Per no multiplicar els malentesos es millor no
intentar calcular l’efecte del que escrivim. El que hagi de ser serà. La imatge
que donem serà; no pot ser fruït d’un càlcul... Però... podem escriure així de
despreocupadament en un mitjà com internet, en un món com en el que vivim?
2 comentaris:
si per exemple el bategar d'ales d'una papallona a nova zelanda por crear un huracà a florida, com vols que intentem copsar el què passarà quan algú ens llegeixi el que escrivim? Això no treu, que la majoria de vegades no passi res...
Tan de bo no passes res!
Publica un comentari a l'entrada