divendres, 20 de juliol del 2012

Noms suposats

Me’n recordo que quan començava això dels blogs, la majoria de persones que n’escrivien un ho feien sota un pseudònim. Era per precaució, ningú sabia on ens acabaria duent això de “la xarxa”, i com que era molt al començament, hi havia por a allò desconegut. Era millor estar previngut per si de cas.

D’un dia per l’altre, però, va arribar el “llibre de cares”, i tothom va perdre la por a interactuar a la xarxa amb el seu nom real; fins i tot algun que altre blog va renunciar al pseudònim i vam saber els noms de molts blocaires.

Jo també vaig començar el blog amb un pseudònim per precaució. Encara que ara crec que no passaria res, encara no m’he decidit mai a escriure el blog amb el meu nom real. De totes maneres, aquest no és pas un secret, i molta gent el sap. De moment, però, continuaré amb el pseudònim.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

A mi el llibre de cares no em fa el pes....jo vaig començar amb el nom real i després me'l vaig canviar a pseudònim ...no sé al capdavall encara som una mica lliures per decidir almenys això oi?

Clarissa ha dit...

Sí. Un pseudónim sempre fa favor, no t'exposa tant a la xafarderia de veïns i coneguts...