dissabte, 21 de juliol del 2012

El milloret de cada casa

Si d’alguna cosa m’he fixat en tants anys de lectures és que els escriptors som “el milloret de cada casa”, per dir-ho d’alguna manera. Qui no té un all té una ceba... I com més volcànics i sorprenents, més maleïts i políticament incorrectes. Dir que admires a segons qui pot representar que algú és pensi que hi estàs d’acord, que també admires la seva vida personal més enllà de l’escriptura, quan això pot ser que no sigui ben bé així. A més, tampoc pots estar informada, com a lectora, de tots els passos en falç del teu escriptor o escriptora preferits. Jo  normalment trio els escriptors que m’agraden per la seva escriptura, no pels escàndols de la seva vida personal. Pel plaer de llegir un text ben escrit, que en diuen, no pel plaer de la xafarderia, que acostuma a ser el que més coneix el gran públic que no es llegirà mai els llibres.