dilluns, 11 de juny del 2012

Bits llegibles

Aquests dies que he passat per força fora de casa, he arribat a presumir davant algú que “el meu blog té deu lectors/es”, com si els meus lectors/es fossin de la meva propietat. Com us podeu imaginar algú ja se n’ha rigut, suposo posant en dubte que algú més que jo mateixa llegeixi aquest maleït blog... Bueno, ja ho sabeu, si llegiu el meu blog, tingueu en compte que hi ha qui no es creu que existiu...

Jo, de fet, moltes vegades també penso, quan estic al món “real”, en que no sóc especial pel fet de tenir un blog, i en que clarament el meu blog no existeix pels altres, que potser aquest món virtual al que em trasllada l’internet i que em fa sentir realitzada, potser realment no existeix per ningú més que per mi...

“Fantasmes, de bits o de paper” em va dir algú. I algú altre em va dir que la literatura és exactament això, no saber res de qui ho llegirà, però d’alguna manera, voler a aquest algú com a lector/a.

3 comentaris:

jaka ha dit...

hola, jo soc aquí i et llegeixo !!!

Endevant i abraçades virtuals però abraçades,

Elfreelang ha dit...

Jo també et llegeixo..

lolita lagarto ha dit...

i jo!!!!!!!ª!