Parlo dels poemes de Delmira Agustini.
M’agradaria saber quantes vegades repeteix les paraules “lliri”, “perla” i “esperit”, i quantes vegades compara les gotes de sang amb rubis...
Si qui hagués escrit aquest poemes fos un home... no el trobaríem pintoresc, però menor? (Un home mai no hauria escrit uns poemes com aquests!)
M’he quedat molt sorpresa per aquest poemes, que es fan un pèl repetitius malgrat la seva innegable bellesa recarregada i desesperat lirisme. Són un viatge per l’espai i el temps, a un altre lloc i una altra època, una època de vampirs, absenta i bohèmia... - Però em quedo amb el dubte de fins a quin punt Delmira coneixia aquests ambients foscos més enllà dels poemes recargolats que escrivia... Sembla tot dins el seu cap.
M’han agradat, però amb reserves. Els trobo un pèl exagerats i agafats pels pèls, segons com. Però macos si n’agafem un singularment.
(En aquest post parlo només dels seus poemes. De la seva tràgica fi no en sé res.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada