dimarts, 22 de maig del 2012

Posts enllà

Després de tants i tants posts, de cop m’adono que de vegades he fet servir el blog per fer quedar malament a persones que van ser a la meva vida, decididament, en altre temps...

No crec que això sigui gaire ètic, encara que no doni noms reals i jo tampoc sigui cap santa. M’adono que, per malament que em fessin sentir en el passat, haver caigut en la temptació de buidar el pap al blog a la llarga em fa sentir pitjor que si m’ho hagués callat. Callar, el que faria una dama. Però m’adono que potser no havia d’haver escrit res un cop exorcitzats els fantasmes principals, no abans.

D’ara endavant procuraré (sic) no fer quedar malament a ningú. El rancor no és gaire bona companyia...