Després de tants i tants posts, de cop m’adono
que de vegades he fet servir el blog per fer quedar malament a persones que van
ser a la meva vida, decididament, en altre temps...
No crec que això sigui gaire ètic, encara que
no doni noms reals i jo tampoc sigui cap santa. M’adono que, per malament que
em fessin sentir en el passat, haver caigut en la temptació de buidar el pap al
blog a la llarga em fa sentir pitjor que si m’ho hagués callat. Callar, el que
faria una dama. Però m’adono que potser no havia d’haver escrit res un cop exorcitzats
els fantasmes principals, no abans.
D’ara endavant procuraré (sic) no fer quedar
malament a ningú. El rancor no és gaire bona companyia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada