Aquests dies, en que no he pogut publicar el
blog, m’ha vingut al cap tot el negatiu que s’ha dit del que he escrit durant
aquests anys: filosofia barata, discurs pseudointel·lectualoide, paràgrafs que
són palles mentals... Tot això s’ha dit del meu blog al llarg del temps, i tot
hi que jo no he pensat mai en el blog en aquests termes, aquestes opinions
m’han afectat i han minvat una mica la confiança en el que escric. Però, com
escriure diferent? Com escriure amb valor? (No deixa de ser curiós preguntar-se
això després de gairebé tres mil posts...) Em comprometo a intentar esbrinar-ho
i esmerçar-m’hi més a partir d’ara per esmenar-ho, encara que no crec que pugui
arribar a escriure gaire diferent del que ja reconec com “la meva veu”, sigui
el que sigui el que això vulgui dir, bo o dolent.
(Que algú titlli el meu blog de pseudointel·lectual
no m’afecta gaire, jo no pretenc ser “intel·lectual”. Em sabria més greu que el
tractessin de pseudoartístic o de pseudoliterari, perquè el que sí que pretenc
és ser una escriptora amb qualitat literària, que tampoc vol dir “literata” o
“lletraferida”, que són dos termes passats de moda, amb les connotacions cursis
que podria tenir un per exemple “poetessa”, paraula antiquada on les hi hagi de
la que les escriptores poetes fugen com de la pólvora gairebé sempre. M’agrada
escriptora, simplement.)
1 comentari:
si et serveix et dic el que opino jo del teu blog i del que escrius, a mi em sembla un bon bloc sincerament i a més trobo que escrius bé tirant a molt bé pel meu gust, és clar que la meva opinió , com tantes altres, és subjectiva....al capdavall qui té la patent de la objectivitats? ´
Publica un comentari a l'entrada