diumenge, 1 d’abril del 2012

Autobiografia

Una vegada, fent egosurfing amb el nom del meu blog, vaig llegir un comentari d’algú en un altre blog que posava el meu blog com a exemple de blog que explicava la vida de la persona que l’escrivia, amb totes les coses negatives que això comporta. A qui deia això se li notava que li agradaria explicar sense manies coses de la seva vida, però que la vergonya d’explicar segons què el retenia. Se li notava que no sabia com agafar el toro per les banyes, desbloquejar-se, i simplement començar.

Ser sincers amb les veritats de la nostra vida, i més fer-ho públic, és potser una de les coses que més costen d’aquesta vocació. I més quan, escrivint, les realitats més o menys reals es converteixen elles soles en allò que s’anomena “el nostre relat”, en el sopar de duro de la nostra peripècia, i el fet mateix de convertir-se en narració les fa en perillosament semblants a la ficció.

Quan vaig començar a plantejar-me publicar –només escrivia ficció-, el principal mal de cap que tenia era pensar què pensaria la gent de mi llegint les ficcions que m’inventava. Em feia por que experiències que eren fruit de la meva imaginació els lectors les preguessin per reals, i això em retenia d’escriure segons què, i d’intentar mostrar segons quins escrits.

Curiosament, ara tinc el problema contrari: ara que la base de la meva escriptura són experiències personals, i no tinc problemes per mostrar el que escric, tinc por que els meus lectors les preguin per invencions, cosa que també em reté de dir segons què.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

Realitat o ficció l'important és la qualitat del contingut i de la forma...escrius bé, molt bé pel meu gust