Inventar aquí

Entenc que el concepte “asseure’s a inventar” de l’altre post pugui quedar un pèl confús...

On he dit “inventar” hauria d’haver dit “crear el text”, però per mi crear comprèn tot el procés, des que s’aboca el magma a quan es passa en net. Dic inventar a la part del procés de crear que genera les lletres, que genera quelcom que no existia com a objecte verbal, encara que aquest objecte verbal es basi en una realitat no inventada.

M’assento a inventar encara que el que explico, “la matèria primera”, no sigui inventada.

La meva vida

els meus llibres

les meves reflexions i observacions

existeixen, i podria explicar bàsicament el mateix de viva veu si algú m’escoltés...

Però el text que explica tot això, amb la seva estructura, metàfores, i so, no existeix, i has de saber conjuminar les paraules amb una certa gràcia per donar-li forma, has d’inventar la manera d’explicar-ho bé. És això el que invento, la manera més eficaç d’explicar-ho.

Invento una lletra per donar forma al que tinc dins el cap, les meves veritats (que tampoc pretenc que siguin veritats absolutes, però sí meves).

M’assec a inventar maneres d’explicar coses no inventades, i no tinc un horari regular per “parir” un text.

La matèria primera del que explico no és inventada, encara que segons com costa molt de sortir i està amanida, transformada i adornada per dotar-la de sentit com a text. (També s’ha de tenir en compte que, tenint una malaltia mental, “la realitat” per mi sempre ha estat una cosa mooolt complexa.) És allò que s’anomena “la impostura literària”, mentir bé la veritat. (Jo també intento entendre-ho...)

La “matèria prima” (verdadera) també és “matèria en brut”, i li cal ser elaborada; d’això jo en dic “inventar”. (El text que ho explica s’ha d’inventar, encara que el que dic no m’ho inventi.) La combinació de paraules amb que ho explico no existeix, li hi haig de donar forma. M’assento a inventar les paraules, estructura, recursos literaris i so amb què ho explicaré. M’assento a inventar la manera d’explicar-ho.