Encara que sembli mentida i ningú s’ho cregui, per mi ser artista o fer vida d’artista no és anar tot el dia beguda o drogada... i sé que costa de creure... Hi ha molt assentada la imatge de l’artista bohemi (que treballarà poc), però jo sempre m’he fixat més en la imatge de l’artista burgès (que va molt més bé per treballar). Jo, com a “artista” (tot i que no m’atreveixo a denominar-me així, em sembla una paraula massa forta), com aprenent d’escriptora, doncs, m’estimo més l’avorriment de la comoditat burgesa que no beu ni es droga. Creieu que és per això que mai arribaré enlloc com a artista? Suposo que si li dieu a una persona jove d’ara que l’activitat principal d’un artista no és beure ni drogar-se sinó treballar en el seu art (com feien Bach o Jane Austen), us dirà: “i per fer això tan avorrit et fas artista?”. Sí, sí, per fer això tan avorrit (que al final és més interessant que beure i drogar-se; és el més interessant del món). Però el clitxé de l’artista bala perduda que aprofita la llibertat que li dóna el seu l’art per nedar en l’abundància dels vicis està molt arrelada, per desgracia.
* * *
A mi no em cal beure ni drogar-me, amb la meva malaltia mental ja he tingut prou (i massa) experiències “extrasensorials”, i “mals viatges”. Pel que he llegit d’experiències de persones quan es droguen, i pel que em va explicar una persona, estar profundament drogat ha se ser una experiència semblant d’elasticitat de percepció dels sentits a tenir un brot psicòtic, però semblant en els aspectes dolents, tot que si es pot passar tan malament no entenc el perquè es droga la gent...
Me’n recordo que, quan era al psiquiàtric, hi va haver una auxiliar que no es creia que hagués tingut un brot psicòtic sense haver-me fumat mai cap porro... que em digués això em va saber molt greu... quan vaig tenir el brot psicòtic (l’any 2001) estava esgotada i vaig passar, per la mateixa angoixa que sentia, uns dies sense pràcticament menjar i sense poder dormir durant unes quantes nits... està demostrat científicament que l’esgotament, l’angoixa, el no menjar i la manca de son provoquen al·lucinacions i percepcions de realitat alterada igual com les substàncies psicotròpiques... m’ho vaig passar molt malament quan vaig tenir el brot... que a l’hospital algú em digués que sense haver-me drogat mai no es creia que l’hagués tingut em va saber molt greu...
2 comentaris:
Va demostrar molta incompetència i manca de professionalitat ....qualsevol persona en qualsevol moment pot tenir un brot psicòtic i sí que és cert que en alguns casos concrets pot ser el detonant haver pres alguna mena de droga....i pot tenir un passe el que es demani o es pregunti..però d'aquí a no creure's la persona ....ostres diguem quin hospital era per no haver d'anar-hi mai!!!! espero que l'hagin despatxat aquell auxiliar perquè està clar que no tenia ni idea de la seva feina i sí tens tota la raó per tenir al·lucinacions n'hi ha prou en dormir molt poc o no fer-ho ...ah i per cert i això és científic també com més agut i més greu és el brot moltes més possibilitats que mai més es torni a donar...almenys estadísticament és així...perdona el rotllo em subleva la gent que fa feines que haurien, han , de requerir unes persones molt qualificades i sensibles al dolor de l'altre i en canvi són nul.litats que fan més mal que bé...uf! a mi també em sap greu que et diguessin el que et va dir aquell xitxarel·lo...
era una noia. tampoc m'ho va dir agressivament o acusant-me, simplement volent dir que no s'ho acabava de creure... de totes maneres a mi em va saber greu...
és interessant això que dius que normalment no es torna a donar... no ho sabia... espero que sigui així!
Publica un comentari a l'entrada