dimecres, 28 de desembre del 2011

Una realitat escrita

Hi ha escriptors que diuen: “res no és real si no ho escric”. A mi això em sembla una bestiesa: prou feina tinc a decidir què és real a la vida real, com per a més afegir intencionadament graus d’irrealitat amb l’escriptura. Escrivint-t’ho tens només una altra versió, complementària i més ordenada si es vol, però només una altra versió, l’escriptura no substitueix la realitat ni és més o menys real que “la realitat”, n’és una simple parcel·la més. Mitjançant l’escriptura pots explicar-t’ho més bé a tu mateixa, clarificar les idees, però això no té res a veure amb el grau de realitat que té, escriure-ho no ho fa més o menys real... encara que ho pugui fer més ordenat.

Malgrat això, em sento més a prop dels escriptors que diuen “res no és real si no ho escric”, que no pas dels que diuen “sóc escriptor, m’ho invento”, encara que alguna vegada hagi pogut inventar-me alguna coseta (que ho he fet per explicar més bé una veritat o per afegir aquell punt de condiment sempre tan necessari).

(Ja sé que potser alguns lectors estáveu esperant una innocentada divertida tal dia com avui. Ho sento. Aquest any no estic d’humor per collonades...)