Propòsit

“Tu no ets el que un altre digui de tu, però suposo que això ja ho saps.”

Aquest comentari anònim me’l va deixar algú al blog ja fa anys, al començament.

Aquestes paraules m’han ajudat molt al llarg de tot aquest temps quan m’he sentit menyspreada, cosa que em passa sovint. (Sempre he tingut el que es considera un problema d’autoestima, sempre he basat molt la meva autoestima en el que pensaven els altres de mi, i com que les crítiques i les burles m’afecten molt, les sobredimensiono, sempre he tingut l’autoestima pels terres.)

De vegades sento que les persones en qui m’agradaria confiar no tenen bona opinió de mi, que es pensen que la meva sinceritat és una altra cosa. La veritat pot semblar la més increïble de les mentides, de vegades.

Propòsit per l’any nou: aprendre que, encara que algú em menyspreï pensant-se que té dret a fer-ho, això no vol dir que tingui raó. Aprendre que, encara que algú m’aduli amb tota la seva bona fe, això no vol dir que tingui raó. Aprendre d’una vegada i per sempre que jo no sóc la opinió (bona o dolenta) que els altres puguin tenir de mi. Aprendre-ho. I aprendre a basar la meva autoestima en alguna altra cosa.