Cròniques de la misèria humana

Si descobreixes a algú fent una cosa èticament reprobable (una cosa amagada, una cosa que no és evident a primera vista), se’n penedeix molt i molt, promet no fer-ho més... però si no el descobreixes, ho continua fent com si res (aquesta cosa amagada, aquesta cosa que no és evident a primera vista). Ho continua fent com si res, com un ximpanzé ensinistrat que amaga una mà mentre roba pomes amb l’altra. Potser també se’n penedeix molt i molt, però... no sap parar de fer-ho. Només para si és descobert, com el ximpanzé para si el renyen.

Si els altres no són conscients que aquesta persona fa una cosa mal feta, una cosa amagada, una cosa que no és evident a primera vista... sobretot, si la persona a qui fa mal no se n’adona ni es queixa, per quins set sous ha de plegar de fer-ho? ( Si a més els ha dit als altres ximpanzés que li està fent un favor...).

Ara, això sí, si se la descobreix aquesta persona n’està molt penedida. Però mentre no se la descobreixi continua fent-t’ho, amagant una mà i robant pomes amb l’altra, com un ximpanzé ben ensinistrat. I és que la poma de la manipulació té un gust incomparable!

* * *

Si no ho hagués descobert encara m’ho estarien fent. Però, com que ho he descobert ara només em llepen els peus demanant-me perdó. Però, si no ho hagués descobert, m’ho estarien fent.

(De fet, no són conscients que ho he descobert i m’ho continuen fent... Encara no hem arribat a la fase que para ells seria hipòcrita de demanar perdó... A la Confederació Gironina de Ximpanzés (CONGIRXI) li encanta aquesta poma... no la deixaran anar tan fàcilment... però la poma és meva!)