Potser algú es pregunta per què, després de la meva encesa defensa de la música en directe, resulta que no vaig mai a concerts... (Sí, sí, ho volem saber, Clarissa... no podem viure sense saber-ho...)
Per tres raons:
La primera: no m’ho puc permetre. (Haig de triar entre comprar llibres o fer altres despeses, i m’estimo més destinar el minso pressupost de que disposo per cultura a comprar llibres.)
La segona: no tinc ningú amb qui anar-hi. (Però potser és que no vull tenir a ningú... Ara, anar sola a un concert és difícil per a una noia... com a mínim és difícil per mi.)
La tercera: no m’agrada anar a llocs on hi hagi gaire gent. (No m’agraden les multituds, i molt menys una multitud exaltada.)
Per tant, malgrat que algunes vegades a la vida –poquetes- hagi viscut la música en directe, ara dono gràcies de poder escoltar la música enllaunada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada