dijous, 6 d’octubre del 2011

El refinament de l’experiència

Un conegut assajista diu en un dels seus llibres que un disc de jazz escoltat cent cops ja no li diu res, en canvi un concert de música clàssica en directe encara li diu alguna cosa. Això ho diu per reforçar la seva tesi que la música clàssica és superior, i també pel fet que a ell ara li agrada més la música clàssica, i parla de la música de les radiofórmules com de “música per a borregos”.

Jo crec que aquí hi ha una petita confusió i que la tria no és entre el jazz i la música clàssica, sinó que la tria és entre el  que és la música gravada i la música en directe.

Si aquest assajista pogués escoltar el jazz que es feia als anys 50 en directe, en els mateixos locals on es feia, i la seva única manera d’accedir-hi no fos escoltar mil cops el mateix disc, estic segura que posaria aquesta mena de jazz com a mínim al mateix nivell de la seva estimada música clàssica. Ell, que es una persona que es mou en ambients de cultura i que ha estat educat, té la possibilitat que molts borregos no tenen d’escoltar sovint i de saber apreciar la música clàssica en directe. No tothom té accés a això.

Aquí el problema no és entre el jazz i la música clàssica, o entre la música clàssica i la resta de músiques, el problema és entre poder escoltar la música en directe o no tenir més remei que escoltar el disc. No tots podem fer venir un quartet de corda o un saxofonista al menjador de casa!

Una vegada vaig sentir dir que les gravacions sonaven més bé que sentint la música en directe, i que hi ha artistes que fan discs pensant en “com els agradaria que sonés”. Em vaig quedar amb els ganes de contestar que potser tècnicament sí, que potser les notes estan més afinades en un disc, però...

Escoltar la música en directe no és escoltar-la només amb les orelles, com seria el cas d’un disc: escoltar la música en directe és escoltar-la amb TOTES LES PARTS DEL COS, amb totes les cèl·lules i les seves membranes. És evident que, per més imperfecte tècnicament que sigui la música (i la dels artistes seriosos no ho acostuma a ser), una gravació no pot fer ombra de cap manera a la música en directe. Entre la gravació i la música en directe hi ha la mateixa diferencia que entre la fotografia de la persona estimada i la presencia de la persona estimada. La música només passa de debò mentre tu hi ets. Si t’ho pots permetre, escolar bona música en directe, qualsevol tipus de bona música que t’agradi, no només la clàssica, és un dels plaers superiors d’aquesta vida. Ara, potser sí que, si el concert en directe a més és de música clàssica, i aquesta és la música que més t’agrada, el refinament de l’experiència escoltadora pot arribar al màxim.