Abans em pensava que “els altres” (la gent que em puc trobar pel carrer), eren una massa agressiva indiferenciada, un monstre de diversos caps que anaven tots junts contra mi.
Amb el temps, m’he adonat que, fins i tot entre la uniformitat del rebuig que provoco “als altres” (jo no genero empatia), cadascú fa la guerra pel seu compte, que cadascú em fa el mal que pot pel seu compte i que cadascú té les seves pròpies i personals raons per les que no li caic bé.
Es a dir, que el rebuig contra mi no és una cosa organitzada des de un poder que ho aglutina, els altres no estan junts i organitzats contra mi, sinó que el rebuig que sento és una cosa a que cada persona individual se li ha acudit pel seu compte i que lluita pel seu compte amb els seus propis recursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada