dimecres, 15 de juny del 2011

L’estigma de la turba

L’altre dia parlava d’un escriptor molt important amb algú, i quan li vaig dir que era romanès -jo ho deia amb tota la meva emoció i sentit de l’exotisme-, va arrufar el nas i va dir: “com els gitanos rumanesos...?”

Sóc conscient que actualment a casa nostra Romania només es coneguda pels immigrants de classe baixa que s’instal·len aquí i semblen no saber complir les més mínimes normes de civisme (no diré que això no existeixi o que aquest immigrants s’adaptin bé), no pas per res cultural o per cap personatge important.

Cioran, Mircea Eliade, Brancusi... per mi Romania sempre ha estat associada a aquest personatges, com un territori romàntic, encara que tots ells se’n van anar del seu país i van escriure en altres llengües, no en romanès. Cioran i Mircea Eliade sempre han estat escriptors pels qui he tingut especial simpatia, i Brancusi és un dels pocs escultors dels que conec la seva obra. La llengua materna d’aquests artistes és una llengua germana de les nostres. Em sap una mica de greu que la seva pàtria només sigui coneguda entre la gent del carrer com el país “dels gitanos romanesos”...