Decència estalviadora

Estic pensant que, si algú vol fer demagògia, amb els temps que corren, no li seria difícil amb el que vaig dir ahir. Tal i com estan les coses, no és gaire bona idea dir que pots comprar-te llibres. No és gaire bona idea dir que pots gastar en res, potser simplement per respecte als que a causa de la crisi no poden gastar. Que em pugui comprar un llibre de tan en tan i que vagi sovint a la llibreria no vol dir que nedi en l’abundància o que sigui milionària. Simplement, estalvio en altres coses per poder dedicar una part del pressupost a llibres, que són molt importants per mi i em fan molt feliç, més que anar de restaurant (fa anys que no hi he anat), més que comprar-me roba (només hi vaig quan no tinc més remei), més que anar de vacances (fa anys que no hi he anat), més que comprar-me un móbil nou (el que tinc és de l’any de la pera i em durarà molt encara), o més que comprar-me joguines electròniques (no tinc ni lector electrònic ni ipod ni res, ni en tindré; no crec en aquestes coses). Si tinc diners per llibres és perquè no acostumo a gastar en gaire res més, ni a gastar a la babalà. I sóc perfectament conscient que dir que pots gastar en llibres en els temps que corren pot semblar fins i tot obscè, quan sembla que “lo decent” és estalviar i dir que estàs escurat, ni que sigui per respecte als que ho estan de debò (i jo també m’hi podria trobar); però si em puc comprar llibres és perquè em sé administrar els pocs diners dels que disposo, no perquè tingui molt diners. No vull ofendre a ningú que passi penes econòmiques presumint de despeses en coses no indispensables, encara que per mi els llibres són tan indispensables com el menjar. Però, siusplau, no ens passem d’hipòcrites tots plegats.