dimecres, 18 de maig del 2011

Escoltar bé la música

He acabat el llibre Sobre la bellesa musical, d’Eduard Hanslick. És un llibre que diu que la missió de la música no és transmetre sentiments, sinó que no se’n pot esperar res més que el gaudi estrictament musical. Això és una cosa que jo sempre havia sospitat, encara que no ho hauria verbalitzat mai tan bé.

Per exemple, una vegada per Catalunya Música van posar unes simfonies de Mendelssohn i can dir que representaven “les boires d’Escòcia”. Jo, m’ho mirés com m’ho mirés, en aquella música no aconseguia veure-hi “les boires d’Escòcia”, i em pensava que estava incapacitada per fruir de la música. Aquest llibre em ve a confirmar que jo tenia raó: allò era simplement música, no eren “les boires d’Escòcia”...

Un altre exemple, aquest en la meva escriptura, és en la “novel·la curta” Una veu en la fosca, publicada a l’Herba de paraules, en què faig parlar a la protagonista de la seva manera de sentir música. Curiosament ella descriu la manera d’escoltar música “patològica” (de pathos) de la que tan i tan bé ens parla el llibre de Hanslick, i que és la meva, perquè els meus coneixements musicals no arriben més enllà, però quan vaig escriure això ja era conscient que existia l’altra manera, al bona, d’escolar música.

Un tercer exemple són les paraules que vaig escriure per A love supreme, l’àlbum de Coltrane. Acabava el post dient que allò era simplement música per gaudir-la,  que era incapaç de dir-ne res més, perquè no es pot dir res més de la música. Això em va valer un comentari negatiu del curset d’escriptura de professors universitaris on vaig presentar aquell text. I això que no es pot dir res de la música és precisament la tesi que propugna aquest llibre.

Després d’això arribo a la conclusió algú ja m’havia d’haver parlat del contingut d’aquest llibre, i se m’havia quedat gravat, encara que jo no me’n recordés, i oficialment no sabés que existia. Dubto si fou un professor meu de quan anava a l’institut que estava molt il·lustrat o si en vaig sentir a parlar per Catalunya Música, però el meu inconscient sabia que existia el que diu aquest llibre encara que no sapigués conscientment qui era Eduard Hanslick ni que havia escrit Sobre la bellesa musical. No s’han de buscar missatges programàtics a la música, sobretot a la de més qualitat. La música és música, simplement música i només música. Tan senzill com això.

Un llibre imprescindible si no voleu limitar-vos sentir, i voleu aprendre a escoltar.

(Em quedo amb el dubte de què pensaria Hanslick si visqués ara i poses un dia una ràdio fórmula... Segur que es tornaria a morir de l’espant...)

1 comentari:

lolita lagarto ha dit...

el fet de "pensar" la música, ja és ben curiós..