Era com si ella fos un trencaclosques. A cada persona que havia conegut i l’amistat de la qual havia valgut la pena, li havia donat una peça del trencaclosques. Com que sabia que aquestes persones mai no sabrien que tenien una peça ni sabrien qui eren les altres persones que tenien les altres peces, mai no en parlarien ni les ajuntarien, i mai dels mais ningú veuria el dibuix del trencaclosques tot sencer...
dimecres, 6 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada