L’altre dia em preguntava: si la poesia és un do, per què nassos existeix la poesia dolenta? És a dir, per què no tot el que produeix el do és poesia de primeríssima qualitat?
La resposta és: no és que existeixi la “poesia dolenta”, és que existeixen els “poetes dolents”! La poesia dolenta la fan els poetes dolents que no coneixen la tradició ni hi dialoguen, que no tenen cura de les seves metàfores ni del refinament de les seves imatges poètiques i que no tenen l’oïda educada en la música de l’idioma... Poetastres que, malgrat que se’ls ha otorgat el do de produir poesia, no s’han donat a si mateixos la formació literària que cal per imbricar d’una manera original les paraules que el do poètic els fa arribar. En una paraula, no és que el do dicti poesia dolenta, sinó que aquest dictat arriba a poetes sense talent o que no han llegit prou. Cosa que no vol dir de cap manera que no tinguin dret a escriure i fins i tot a publicar el que escriuen. Al cap i la fi sentir el do no es tria.
No és que existeixi la “poesia dolenta”. Existeixen els poetes que no estan a l’altura del seu do.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada