diumenge, 13 de març del 2011

La trampeta del tiquet descompte

Hi ha una coneguda llibreria-jugueteria-papereria on, si ets soci, per cada llibre que compres, et donen un tiquet descompte que t’és permès de fer servir la propera vegada que vagis a comprar-hi. En principi això és molt llaminer: un tiquet de descompte! La mestressa de casa estalviadora que tots portem dins se’n llepa els dits. Però... això va ser fins que va començar a haver-hi problemes d’aparcament als voltants d’aquesta llibreria-jugeteria-papereria i vaig decidir que no hi aniria més malgrat el descompte perquè aparcar se’m feia massa feixuc. Ah... però tenia un tiquet descompte... Sóc incapaç de no aprofitar un tiquet descompte. Hi vaig haver de tornar malgrat la dificultat que representa l’aparcament i que no tenia intenció de fer-ho: tenia un tiquet descompte! I, què va passar? Vaig comprar un llibre i em van donar... una altre tiquet descompte! No tenia intenció de tornar-hi, aparcar era massa complicat, però tenia el tiquet descompte, i això s’ha d’aprofitar, sempre! Hi vaig tornar. Vaig comprar un llibre... i em van tornar a donar un altre tiquet descompte. No hi volia tornar, aparcar era massa complicat, però alguna cosa dins meu m’obligava a aprofitar el tiquet descompte, només faltaria! Al final, vaig decidir anar-hi i comprar una cosa en la que s’eixugués el tiquet de descompte i per la que no me’n donessin un de nou, es a dir, comprar una cosa de la papereria i no cap llibre. I ja va estar. Per fi havia aconseguit sortir de la llibreria-jugueteria-paperia sense cap tiquet descompte i sense la obligació d’haver-hi de tornar i de passar tràfecs per aparcar. Ja sé que un tiquet descompte és pot llençar a la paperera i no passa res; jo sóc incapaç de fer-ho: si el tinc, l’haig d’aprofitar. Al final, havent aconseguit comprar una cosa per la que no em donessin un nou tiquet vaig aconseguir alliberar-me del cercle viciós. M’havia costat prou...

Em vaig adonar que, potser sí que et fan descompte, però... ho fan de manera que tu com a client sempre tinguis un tiquet descompte. Amb el descompte també et capturen: al descompte l’acompanya la obligació de tornar-hi. Qui fa el negoci aquí, jo estalviant –poc-, o ells, que sempre saben que hi tornaré? En tot cas, el que estalviava amb el tiquet descompte també ho havia de pagar d’aparcament, o sigui que...

Ara vaig a altres llibreries. Potser no me fan descompte, però tampoc em prenen el pèl.