La llengua vulgar que necessitem

Als matins a ona fm fan un programa que es diu Fora de joc. Jo no l’he pogut escoltar mai més de cinc minuts seguits, el que diuen m’ofèn. Són grollers. Només hi ha vulgaritats, insults i frases d’un gust més que dubtós. Però... hi ha una cosa d’aquest programa que penso que és important: deixen anar coses vulgars en català! No us heu fixat que no hi ha una “classe baixa” que parli en català? Una llengua que només parlen quatre intel·lectuals, quatre pagesos i quatre botiguers no pot sobreviure de cap de les maneres. Es necessitaria que la delinqüència parlés en català i que hi haguessin paraules en argot en català perquè l’idioma sobrevisqués. (Amb això no vull dir que els catalans no siguem delinqüents, amb això només vull dir que a l’hora de delinquir no tenim vocabulari, i ens hem d’expressar en castellà. Fins i tot en Millet parlava castellà a la jargola.) Es necessitaria que hi hagués barris baixos on la gent parlés en català. Això, ja ho sabeu, per desgràcia per la llengua no existeix. I dic per desgràcia perquè les paraules han de començar des de baix. Per això penso que aquest programa, i els locutors i la gent que truca en aquest programa en que diuen vulgaritats i coses d’un gust més que dubtós, és la gran oportunitat que té la llengua catalana de crear un vocabulari en català de classe baixa: per dir vulgaritats i coses d’un gust més que dubtós en català. I així greixar el català de classe baixa que necessitem perquè la llengua sobrevisqui. Si poguèssim aconseguir que aquesta gent diguessin totes les seves vulgaritats sense recórrer al castellà, tindríem molt de guanyat. Això sí, ànimes sensibles abstenir-se...