Felicitats envejables

Aquesta setmana he vist a la revista la noticia que una famosa model de cames llarguíssimes ha deixat al seu marit, un futbolista no menys famós, perquè “el seu marit vivia a tot tren, i ella estava constantment sola”. D’aquesta noticia em sorprenen dues coses: la primera és que ella –tan maca- no s’hi hagués casat pels calés –ell és tan lleig...-, perquè, marxant de casa ella, no cobrarà cap divorci milionari. Suposo que s’hi devia casar per lo bo que deu ser aquest futbolista al llit, -perquè no crec que fos per la seva conversa intel·lectual-, cosa que em sembla una raó molt lloable i molt raonable a l’hora d’escollir un marit. Ara, aquest que són tant bons al llit acostumen a haver estat a massa llits, lo que també pot ser un obstacle per un bon matrimoni, però en fi. La segona cosa que em sorprèn és que digui que “estava constantment sola”. Com és possible? Una dona que n’ha fet sospirar a tants i tants i quan finalment escull un marit és un impresentable que la deixa “constantment sola”? Però jo em pensava que aquestes models de cos perfecte no devien tenir cap problema a l'hora de trobar un marit que les estimes de debò! Quantes dones al món no volen ser com aquesta model? Quants homes al món no voldrien estar casats amb ella? Aquesta noia no té el cos perfecte que representa que totes hem de sospirar de tenir? I llavors ella surt i diu que “està constantment sola”! Com hi pot estar una persona qualsevol... Com els pobres i els lletjos... És evident que el món de luxe i glamour dels famosos que ens serveixen en safata de plata els mitjans de comunicació és el món de les aparences i no és el que sembla... I, voleu que us ho digui? Me n’alegro de constatar que aquesta gent en el fons són uns desgraciats. Només faltaria que després que són tan atractius, viuen tan bé i guanyen tants calés fossin feliços com ho som els pobres i els lletjos! I els grassonets. Només faltaria!