Avui el twitter fa cinc anys. Jo mai he tingut twitter però sóc observadora del fenomen. Me’n recordo que quan el twitter va començar només en tenien els frikis. Recordo un noi que coneixia en aquella època tractant-ne a un altre de friki perquè s’havia fet un twitter. Ara el twitter el té tothom, i sembla que ets un friki si no el tens. L’altre dia vaig veure a un altre noi tractant a un amic seu de friki perquè és l’única persona que coneix que encara no se l’ha fet. No hi ha com sentir-se “normal” i investit del dret legítim de tractar els altres de frikis... L’única deferència entre amdues frases no són els cinc anys passats: la diferencia és que ara “la majoria” ha adoptat el twitter. És a dir, que sembla que el frikisme o la normalitat es decideixen per la quantitat de gent que està implicada en un fenomen: si ho fa poca gent i ho fas, ets friki; si ho fa molta gent i ho fas, ets normal. I es pot ser friki o normal fent la mateixa cosa, la raresa o la normalitat no depenen de la cosa, sinó de la quantitat de gent que hi hagi implicada fent aquella cosa.
Doncs aquest criteri en que “el que fa la majoria és normal, el que fa la minoria es friki” em sembla absurd. Suposo que ve de l’època en que vivíem a les coves i una tribu que fos més nombrosa podia atonyinar a una altra en que no hi hagués tants individus, o la part més nombrosa de la tribu podria atonyinar a la part més poc nombrosa, és a dir, que el fet que la majoria sembla que tingui raó té el seu origen en la força bruta que pot exercir un grup més nombrós sobre un altre de no tant nombrós.
Però una majoria també pot estar equivocada. La majoria té molt pes en el món internàutic. Quanta més gent està implicada en una cosa, sembla que aquesta cosa sigui millor, i no sempre és així. Que una cosa pugi tenir interès per molta i molta gent no hauria de ser cap criteri de res, perquè només és un criteri quantitatiu, no qualitatiu. Em sembla que s’hauria de revisar aquest criteri primitiu de “la majoria” com a detentora de la raó i de la normalitat, perquè la nostra identitat depèn de lo diferents i únics que poguem ser, no de que fem el que fa tothom perquè ho fa tothom...
Doncs aquest criteri en que “el que fa la majoria és normal, el que fa la minoria es friki” em sembla absurd. Suposo que ve de l’època en que vivíem a les coves i una tribu que fos més nombrosa podia atonyinar a una altra en que no hi hagués tants individus, o la part més nombrosa de la tribu podria atonyinar a la part més poc nombrosa, és a dir, que el fet que la majoria sembla que tingui raó té el seu origen en la força bruta que pot exercir un grup més nombrós sobre un altre de no tant nombrós.
Però una majoria també pot estar equivocada. La majoria té molt pes en el món internàutic. Quanta més gent està implicada en una cosa, sembla que aquesta cosa sigui millor, i no sempre és així. Que una cosa pugi tenir interès per molta i molta gent no hauria de ser cap criteri de res, perquè només és un criteri quantitatiu, no qualitatiu. Em sembla que s’hauria de revisar aquest criteri primitiu de “la majoria” com a detentora de la raó i de la normalitat, perquè la nostra identitat depèn de lo diferents i únics que poguem ser, no de que fem el que fa tothom perquè ho fa tothom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada