Vulnerabilitat

Abans d’ahir una senyora gran per la radio va dir una cosa interessant: va dir que hi ha gent més vulnerable que d’altres als bombardejos de la televisió, el cinema i la publicitat, i que no podem criticar a la gent que es deixa menjar el coco i es deixa induir a no sentir-se satisfets amb el seu cos, amb el que tenen o amb la vida que duen. El bombardeig per conduir la insatisfacció humana, aquest voler sempre més, que és una característica natural de les persones, cap a un objecte de consum determinat i que ens rasquem la butxaca en allò és exhaustiu i constant. No es pot culpar als que són vulnerables a aquest bombardeig i es deixen conduir cap a gastar els seus diners en estiraments facials, cremes anti-arrugues i iogurts orgàsmics.

No cal que ningú ens pressioni per voler sentir-nos joves i atractius, però cal que se’ns pressioni perquè el nostre desig de sentir-nos joves i atractius sigui conduït cap a comprar aquell producte en concret. Això fa que la pressió des dels mitjans cap a la joventut i l’atractiu sexual, que saben que són coses que venen, sigui, no sorda i constant, sinó sorollosa i incansable.

Estic d’acord que hi ha gent que és més vulnerable que d’altres a aquest bombardeig, i no se’ls pot tractar d’insensats perquè es deixen influir i fan el que fa tothom. Però... però.