Us en recordeu d’un banc que deia que era “el teu altre banc”, que pretenia donar uns interessos fabulosos i en el qui t’hi podies apuntar fent un sol click? Doncs amb la crisi es van trobar que aquest precisament va ser el problema: molta gent va fer click i es va desapuntar del banc i dels interessos fabulosos, i el banc se’n va anar a cap pistraus, tot això només amb un sol click.
Sé que internet és un invent fabulós que permet tenir relacions amb altres persones a un sol click de distancia. Però el fet que estiguin a un click també fa que es puguin desapuntar de la teva vida amb un sol click. M’ho he passat molt malament per això, i he decidit que de moment no penso tenir més relacions “a un click de distancia”, d’aquestes per correspondència. Per mi, que sóc una persona una mica tímida i tallada quan no conec a la gent, relacionar-me per escrit és molt més fàcil. L’eloqüència brolla. Però aquest és el problema, precisament, que llavors veus a la persona “en directe” i potser no tens el valor de dir-li el que li has dit per escrit. Per tant, s’ha acabat: a partir d’ara i de moment només relacions “en viu i en directe”, i l’internet només per quedar, i si quedo tallada o balbucejo o he de fer servir eufemismes perquè no en sé més ja ho arreglaré d’alguna altra manera, però no per escrit. Em prohibeixo a mi mateixa escriure cartes eloqüents, o simplement escriure sobre el tema, perquè escrivint també pots fer mal a algú sense adonar-te’n, i segons com semblar un elefant en una botiga de porcellanes, cosa que ja procuraries no ser en persona. Doncs prou. He dit.
Sé que internet és un invent fabulós que permet tenir relacions amb altres persones a un sol click de distancia. Però el fet que estiguin a un click també fa que es puguin desapuntar de la teva vida amb un sol click. M’ho he passat molt malament per això, i he decidit que de moment no penso tenir més relacions “a un click de distancia”, d’aquestes per correspondència. Per mi, que sóc una persona una mica tímida i tallada quan no conec a la gent, relacionar-me per escrit és molt més fàcil. L’eloqüència brolla. Però aquest és el problema, precisament, que llavors veus a la persona “en directe” i potser no tens el valor de dir-li el que li has dit per escrit. Per tant, s’ha acabat: a partir d’ara i de moment només relacions “en viu i en directe”, i l’internet només per quedar, i si quedo tallada o balbucejo o he de fer servir eufemismes perquè no en sé més ja ho arreglaré d’alguna altra manera, però no per escrit. Em prohibeixo a mi mateixa escriure cartes eloqüents, o simplement escriure sobre el tema, perquè escrivint també pots fer mal a algú sense adonar-te’n, i segons com semblar un elefant en una botiga de porcellanes, cosa que ja procuraries no ser en persona. Doncs prou. He dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada