Luxe i sexe: PUBLICITAT

Als que llegim ens han de dir de vegades que el món no és com als llibres, o, més concretament, que el món no s’acaba als llibres... Però... i els que no llegeixen llibres i només miren la televisió? Saben que el món no s’acaba a la televisió? A la gent que només mira la televisió els diu algú que el món no és tal i com surt a la tele? Que la gent de la tele no és com la gent del carrer? Els diu algú que el luxe de la tele és de cartró-pedra i que el sexe tan fàcil i satisfactori entre gent que no es coneix és irreal? Els diu algú que luxe i sexe falsos busquen només una cosa d’ells, UNA SOLA COSA? Que us rasqueu la butxaca, sí, sí... Per què la gent corren com desesperats darrera de pastanagues de pórex-pan dient més, en vull més? Hi té alguna cosa a veure aquest mecanisme d’insatisfacció perpetua que és la tele? La capacitat d’apagar la tele és una de les millors coses que m’ha passat a la vida, i m’ho ha donat això tan perillós i que t’allunya tant de la realitat... els llibres... i també la radio.

Sacralitzo els llibres? I no és millor sacralitzar els llibres que el cul de la Carbonero? Com si l’haguéssiu de tocar mai!

I em direu: no mires la tele, però escoltes la radio. No és la radio una mica més del mateix? Com a persona que escolta la radio des de fa anys, només puc dir que no és el mateix que la tele si se sap escoltar, encara que també té els seus perills: la publicitat indiscriminada, sobretot. Si se sap què s’escolta, la radio pot ser una finestra oberta al món, a les persones i a la música d’una manera que la tele, amb les seves imatges falses i amb la il·luminació retocada mai podrà ser. I, encara que no és el mateix la gent que surt a la radio que la gent que et trobes pel carrer, són més propers, més autèntics i diuen coses de més qualitat els que surten per la radio que els que surten per la tele. Fins i tot els programes cutres de la radio són millors que els programes pretesament culturals de la tele. I pensar que la gent només escolta la radio quan per la raó que sigui no pot tenir la tele engegada!

Si se sap escollir, un llibre pot estar més a prop del que li passa pel cap a algú del carrer que qualsevol altre artefacte. I un llibre pot servir per moltes altres coses.

Jo sóc de llibres i de radio. La tele és pels borregos. Per Nadal, ocasió de celebracions familiars i de tele engegada, vaig veure un gos que, només lladrant, conduïa un grapat d’ovelles fins a un cercle de guix marcat a l’herba: una metàfora perfecte de la gent que s’acaba de comprar el nou producte que anuncia la tele. Les ovelles ja han entrat al cercle de guix! Visca! Aplaudim tots, si-us-plau.

I em direu: parles com si la publicitat fos dolenta, quan és el mecanisme que greixa el nostre sistema capitalista i consumista. Si no hi hagués publicitat, no es vendrien els productes fabricats per la nostra indústria (nostra?), es perdrien llocs de treball i molta gent no podria sobreviure. Que és precisament el que passa ara amb la crisi al nostre país, que es perden llocs de treball. Vols agreujar la crisi dient-li a la gent que no ha de fer cas a la publicitat? Si escoltant un anunci i deixant que els convenci estan aixecant l’economia i el país! Bueno, doncs, aplaudim tots...

I encara una altra cosa: el luxe i el sexe són coses molt agradables, quan són reals. No estic dient que el luxe i el sexe no existeixin o que siguin pecat ni res d’això. Només dic que el luxe i el sexe de la televisió són irreals, i que estan destinats a que comprem coses... Parlo en contra del luxe i el sexe únicament com a mecanisme de manipulació. Tothom és ben lliure de posar a la seva vida tot el luxe i tot el sexe REALS de que sigui capaç. I de decidir per si mateix què són aquestes coses per ell, no el que li diu la tele que són.