dimecres, 9 de febrer del 2011

L’embriaguesa com a necessitat cultural

Sembla que en la nostra cultura occidental la gent té una gran necessitat d’embriagar-se en ocasions especials. Vull dir, per exemple, els nord-americans, que s’embriaguen per la Super-Bowl, per exemple, o, sense anar més lluny, aquí, on sembla obligatori embriagar-se per Cap d’Any i Sant Joan. Més enllà del factor cultural i del factor de ritual de pas, em sembla curiós que la gent de la nostra cultura necessiti allò que en la meva època en deien “desfassar” periòdicament, i, sobretot, fer-ho quan tothom ho fa, no anés a pensar algú que som uns borratxins... De què ens estem escapant quan fem servir la “vàlvula d’escapament” que representa la borratxera? El curiós del cas és que tota aquesta gent que s’embriaga per festes assenyalades pensa que fer-ho és el seu dret, que fent-ho està fruint al màxim de la vida i li està esprement tot el suc, i que a més si ho fa és contra el poder repressor; es pensen que s’emborratxen perquè tenen els collons i la valentia de fer una cosa que no és permesa, o com a mínim que no està ben vista. Es a dir que els que s’embriaguen són uns enrotllats que no accepten l’ordre establert. Per demostrar que són enrotllats i que van contra el poder s’embriaguen i desfassen només el dia que els es permès per tradició fer-ho.

M’agradaria que la gent que té periòdicament la necessitat d’embriagar-se es preguntés: els executius de les grans multinacionals s’embriaguen periòdicament? Els qui dirigeixen el món, i per descomptat la seva vida, tenen necessitat de “desfassar”? I, sobretot, de desfassar el dia en que els diuen que poden fer-ho? ¿Que tothom s’embriagui per Sant Joan vol dir que és bo per nosaltres embriagar-nos per Sant Joan? Es que, tu no ho deus saber perquè no beus, però, emborratxar-se és divertit... Ah, doncs si és tan divertit fem-ho, fem-ho... Només faltaria deixar de fer una cosa divertida!

No serà que trobes emborratxar-te divertit perquè no tens una vida divertida? Suposo que és més fàcil tenir una vida que no val res i sortir a divertir-te de tan en tan, que lluitar perquè la teva vida valgui la pena cada dia...