dissabte, 19 de febrer del 2011

El bloqueig definitiu

O sigui, que hi ha gent amb qui em trobo anant pel món (sortint al carrer) que ha llegit el meu blog... Quina vergonya! Això era millor quan em sentia una escriptora anònima i sabia que ningú conegut s’ho llegiria. Em pensava que la cosa no tenia cap interès per ningú que em conegués... però suposo que a l’hora de poder criticar-me i fer safareig sobre mi un blog com aquest proporciona tota la morbositat necessària... Ja he fet bé de no dir segons què... Sempre he anat amb compte amb el que dic, però ara... Potser ni tan sols valdrà la pena continuar publicant-lo... Em fa molta vergonya saber que gent coneguda llegeix el meu blog... Aviam si aquest serà el bloqueig definitiu! De totes maneres, no podré escriure tan despreocupadament, cosa que no m’agrada gens, encara que amb la meva despreocupació sé que de vegades ha fet mal a algú. Ja fa dies que m’ho veig a venir, primer només eres sospites, però... Vaja, vaja. Quina vergonya!

Això ho he observat moltes vegades llegint blogs: hi ha dos tipus de blogs, els que tothom sap qui els escriu, l’autor signa amb nom i cognoms reals, i en aquest cas només hi ha coses positives, sempre s’intenta quedar bé amb els altres (o amb els seus) i son avorridíssims, o els blogs en que els seus autors són completament anònims en que es diuen els pestes que calgui i són molt interessants, però que quan deixen de ser anònims la cosa canvia: o desapareixen o es tornen correctes, correctíssims. No vull dir que el meu blog hagi estat mai incorrecte, però, sabent que hi ha gent que em coneix –jo no els conec- que el llegeix em fa l’efecte que no podré parlar tan a “tomba oberta” com abans, perquè són coses que a moltes d’aquestes persones no els diria... ni que em matessin, vaja!

O sigui que, llavi clos no entren mosques, i el blog s’haurà de tornar correcte, avorridíssim i procurar quedar bé amb tothom... no fos cas! M’han ben aixafat la guitarra. I si no puc dir el que em passa pel cap com si ningú conegut s’ho hagués de llegir això no té cap gràcia...