Casament a la vista

Dins el meu pla-maquivèlic-per-ser-algú-dins-la-literatura-catalana (cosa que per altra banda ja sabeu que penso que no té gaire mèrit), he decidit donar el cop definitiu: com que escrivint ja veig que no arribaré enlloc, i publicant una foto en bikini m’expulsarien del país, he decidit treure “l’arma secreta”: em caso amb en Quim Monzó. Sí, sí, ens casem. Ens vam conèixer el Sant Jordi passat, jo li vaig demanar que em firmés un llibre, i com que ja sabeu que fa uns anys si posaves “erecció permanent” al cercador sortia en Quim Monzó... Total, que vam sintonitzar molt bé (no sé si gràcies a això), i després d’uns quants mesos d’exploració mútua ens casem. No confirmo ni desmenteixo al cercador. Per fi em convidaran a l’esmorzar d’escriptors que es fa per Sant Jordi! Per cert, ens casarem al Palau de la Música... No diré que esteu tots convidats, perquè em fa por que això de ser escriptor no dóna per tant, però podeu prendre una copeta de cava a la nostra salut (pagant vosaltres, evidentment... som escriptors, no tontos.. i, a més, catalans...). Hem decidit vendre l’exclusiva del casament al Tot i més, i amb els que ens en donen farem el viatget de noces a Torredembarra. I, com deia en Massagran, això és tan cert com verídic...